2on Dossier: Seguim omplint la motxilla;
Un dia a una aula d’Educació Infantil

UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).

El record que jo tenc de com era una jornada a la meva aula de 1-2 anys, és que gaire bé cada dia era la mateixa estructura en quant a l'horari i el tipus d'activitats. Començavem el dematí amb el Bon dia, on miravem qui havia vengut i qui no, cantavem les cançons de cada matí i presentavem la primera activitat de dia.

Llavors començavem l'activitat, i després berenavem. Un cop acabat el berenar feiem canvis de bolques i rentada de mans, començavem la segona activitat, la qual era una mica més moguda que la primera. Feiem experimentació, psicomotricitat, etc.

Un cop acabada la segona activitat sortiem al pati fins quasi hora de dinar. Un cop acabat el pati, anavem a l'aula on tornavem fer canvis de bolquers i neteja de mans i cares i preparavem per dinar. A vegades si entravem una mica prest abans de preparar per dinar deixevem jugar de forma lliure al infants a l'aula.

Llavors dinavem i una vegada acabat aquest moment, tornavem al moment de higiene i canvi de bolquers i preparavem per anar a dormir.

Mentres els nens dormien les mestre feien les avaluacions del dia, omplien les agendes dels infants i preparaven les activitats i els materials necessaris per el dia següent.

Un cop aixecats els infants, es tornava a fer canvi de bolquers, i es deixava jugar lliurement als infants dins l'aula, després berenaven els qui quedaven, i després cap a casa.

I per norma general, això era una jornada a la meva escoleta.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

   1. Què fan els infants en un dia típic?

Els infants, un dia típic, el que feien era, a més de poder satisfer les seves necessitas bàsiques de higiene, menjar, son etc., a les hores marcades, jugaven, experimentaven, tenien espais de relació i contacte amb els seus iguals, compartien jocs i experiències, aprenenien, feien psicomotricitat, realitzaven activitats diverses marcades per la mestra i d'altres sorgides de forma espontània, etc.

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Ho decideix el claustre, és a dir, tot el conjunt de mestres i personal docent del centre, conjuntament amb la directiva del centre.

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?

Per començar, crec que el que ajuda més a un infant a aprendre, és un estructura flexible, amb limitacions i organització però flexible, és a dir, on hi hagi cabuda per a les propostes esporàdiques que puguin anar sorgint de les curiositats dels infants així com avança el seu aprenentatge i la forma de fer que més els hi vagi bé a ells.

A més, una bona actitud per part de la mestra que consider que és molt positiva es l'escolta, és el fet de saber escoltar el que ens estan demanant els més petits i poder respondre'ls de la millor manera per tal de satisfer aquella curiositat, dubte, situació, necessitat o aprenentatge.

A part de tot això, també hem de tenir en compte, que si ens deixam guiar per els que ens demanen els infants, és a dir, per les curiositats i els interessos propis, i els hi responem amb els ensenyaments de la forma més practica possible i paticipativa per a ells, on ells siguin els protagonistes en tot moment d'aquella situació i aprenentatge, sempre serà més enriquidor, profitòs, productiu i educatiu, que una ensenyança dirigida de forma totalitaria per part de l'adult.

Per últim, crec que una mestra ha de ser acollidora, i ha de tenir cabuda qualsevol infant en ella, independentment de la situació o característiques dels més petits.

   4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

L'organització de les aules, les ruties, horaris, espais, etc., estan tots organitzats per les mestres i l'equip docent.

Quasi tot esteia organitzat per la forma més estandard possible, els horaris tenien un començament a les 9h del matí i acabaven hora de dinar. Les rutines sempre eren a la mateixa hora i al mateix moment cada dia de la setmana, no variaven. Els espais si que esteien més organizats segons les necessitats del grup classe que hi hagués en aquell espai i en funció de les infraestructura que tingués l'espai. A més, hi havia espais d'us polivalent, és a dir, que se anaven adequant segons les necessitats del moment amb el material i el mobiliari necessari.

Els moments de començar i acabar, els decidien les mestres, seguin l'hora establert per el centre.

Si durant la jornada sorgia un entrebanc ja fos de caire amb una activitat, o un conflicte amb els infants, normalment sempre el solucionava la mestra, fent reflexionar a les dues parts i possant nom i paraules a la situació, però per regla general sempre ho acabava fent l'adult.

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

La forma més típica que utilitzaven els infants per interactuar entre ells,  era a través del joc, ja fos dins l'aula o en el pati sobretot.

En moltes tasques si que es podia veure una col·laboració entre ells, sobretot duant el joc lliure i espontàni, o en les gran activitats manipulatives, però eren intereaccions curtes i on els components de les interaccions variaven molt i ràpidament.

Més que ajudar-se a aprendre, que pens que clar que s'ajudaven a aprendre, intervenien uns amb els altres o es feien aportacions de forma poc intencionada. Hem de pensar que eren infants petits de 1 a 2 anys, i per tant, el concepte de col·laborar amb els altres encara no està molt definit, però es començamen a produir interaccions i col·laboracions molt positives i educatives per a ells.

De cara més a fial de curs, que quasi tots ja tenien 2 anys i ja eren més grans, si que es veia que ja es cercaven a proposit per anar a jugar i ells triaven amb qui volien jugar. I les aportacions que es feien entre ells ja tenien una finalitat més clara.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?

Les interaccions amb les mestres per part dels infants eren molt positives. Els infants tenien molt clar qui era el seu adult de referència dins aquell entrons, l'escoleta, i no tenien cap inconvenient en atracar-se a ell.

Els infants acudien a la seva stra per diversos motius, per jugar, per comunicar un conflicte o una necessitat, per trobar un racó o moment de tranquilitat i atenció, per aportar una idea, demanar alguna cosa, mostrar algun èxit aconseguit, etc.

Per part de la mestra sempre hi havia resposta per a tots els infants i per a totes les seves demandes.

    7. Com s’interectua amb les famílies?

La interacció amb les famílies és diària, al començament de la jornada, així com van arribant els infants amb els pares hi ha un moment de contacte amb aquests, al igual que al moment de partida. En aquests moments es comenta com ha passat el dia l'infant i els pares comenten les noves que han succeït.

A més la col·laboració de les famílies en les activitats de l'escoleta era molt important, ja que en moltes ocassions eren els qui proporcionaven el material per poder tirar endavant l'activitat d'aquella setmana o d'aquella època segons el moment en que es trobassin.

També, s'han de tenir en compte, totes les reunions de pares i mares que es feien al llarg del curs amb les famílies tant a títol individual de cada una, com conjuntes a nivell d'aula.

La relació amb els pares, o la forma de interactuar amb ells, sempre era amb molt de respecte però demostrant confiança, on les famílies es poguessin sentir agust en relació a la mestra i poguessin confiar amb ella. A més, les relacions amb les famílies eren o sorgien de forma molt natural, mai deixant de banda el caire professional, però el més normal i natural possible, per tal de crear un ambient còmode i amable. 

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres? 

Per als infants si que hi ha un plà d'acollida, el qual consisteix en que a principi de curs o quan ha de començar un infant al centre, el que fan és aconsellar que hi vagi una estoneta curta, al principi entre 15 i 30 minuts, i després torni a ser recollit per la família, per tal de que l'ifant tingui consciència de que tornaran a per ell. A més, també d'aquesta manera l'infant es va adaptant de forma pausa i calmada a la nova situació, als nous companys, entorn i sobretot, al nou adult.

A la llarga, el temps d'estancia al cente, es va prollongant fins que l'infant arribar a estar tota la jornada a l'escoleta sense cap problema.

A més d'aquesta pràctica, als infants que comencen, tambe se'ls deixa portar un objecte de transició, el qual és un objecte que l'infant hi té molt d'afecte i el porta de casa, i li dòna seguretat de veure que no està sol i té alguna cosa del seu entron habitual que l'acompanya.

De cara als mestres, no record que hi hagués un plà d'acollida, i si l'havia no el coneguerem. Però com a practicants, si que ens anaren introduint dins les tasques de l'aula i dins l'evolució de les activitats de l'aula, de forma pausa i de menys a més, és a dir, primer ens feren estar com a observadores per poder veure com anava tot i com era el funcionament del grup, i donar una mà en el que ens demanessin i calgués, i llavors, poc a poc, ens varen donar més tasca i responsabilitat dins el grup fins el punt de dirigir nosaltres el transcurs de la jornada de cada dia.