Valoració de l'assignatura


Un cop acabada tota la feina, examen i assignatura, toca fer una petita avaluació de com ha anat, ja que tant n'hem parlat durant el curs.


Aquesta materia ha estat bastant diferent a lo que duim fent fins ara, és a dir, les altres assignatures que hem treballat al llarga de curs, hi ha hagut una materia, uns temes, una teoria, etc., però a n'aquesta tot això tenc la sensació de que ho hem anat confeccionant nosaltres, és a dir, és vera que partiem d'una base teòrica donana per les mestres, però era bastant mínima. Amb això no vull dir que sigui bo o dolent, simplement diferent.


Evidenment ha tingut les seves coses bones, com per exemple, que tu et feies els teus apunts, la teva teoria, i per tant, feiem la feina nosaltres i d'alguna forma la treballavem tal com a nosaltres mateixes ens anava bé, però també ha tingut els seus inconvenients, per que per exemple, moltes de vegades tenia la sensació d'anar una mica perduda i de no saber si ho estic fent bé o correcte, i això de cara a l'examen no ajuda gaire...


Jo he fet l'itinerari B ja que tenia les pràctiques convalidades, i aquest fet tampoc m'ha ajudat gaire la veritat... ja que pens que aquesta assignatura va bastant encarada a les alumnes que fan pràctiques en aquell moment i per tant, moltes de les activitats que haviem de fer, encara que estessin encaminades a noltros, eren bastant complicades de poder seguir, com per exemple el treball del pla de millora de l'itinerari B. Personalment tenc la sensació de no haver tret res en clar amb aquest treball, però bé no ens quedem amb lo dolent, sinó amb lo bo, que és que he pogut aprendre que és un pla de millora i com es realitza, unes bones practiques, una innovació, etc.


Per anar tancant, simplement dir, que per cara l'any que ve, es miri de fermar una mica més tant el tema dels apunts o materia en si per dir-ho d'alguna manera i sobretot les activitats de l'itinerari B.


Per últim, i que no sigui menys, de cara a les professores, puc dir que han pogut respondre a tots els meus dubtes de seguida i m'han sabut guiar en les tasques que no tenia gaire clares.

6é Dossier: Pla de Millora


Reflexió sobre els aprenentatges i les reflexions que hem realitzat sobre el propi pla de millora i sobre la informació exposada per les nostres companyes de classe.


Començant per els projectes de les meves companyes, pens que totes les idees proposades són molt bones, acertades i útils. El fet de poder fer un pla de millora d'alguna situació, lloc, manera de fer, relació, etc., sempre és productiu, ja que se suposa que és per un canvi a millor. 

• Del projecte de la Senyora Poesia, m'ha cridat l'atenció el sentit i l'objectiu que té, amb la manera de fer-se, o millor dit, d'allà on surt, a la finalitat que té. És a dir, el fet de que surti de canviar l'horari de sortides del centre i s'acabi treballant a través de la poesia, cançons, dances, etc., el veig original i diferent. Pens que la manera de fer és molt educativa i lúdica alhora.

• Llavors he vist que hi ha varis de plans de millora on la base és la relació família-escola. Pens que és un punt molt fort on sempre s'ha d'intentar millorar i avançar, a més de reflexionar i innovar, ja que no hi haurà columna més forta que la família, que ens pugui donar un bon suport en la nostra feina com a mestres. El que més m'ha agradat d'aquests plans, és al variabilitat de formes i maneres de treballar aquesta relació tan especial. Cada projecte té el seu sistema diferent, des de reunions o trobades de pares i mares, reunions amb les famílies i els infants alhora, triptics informatius, a plafons i cd's amb la feina que es fa amb els més petits dins l'aula.

• El pla de millora del cançoner infantil, pens que és una gran idea, ja que el tema de les cançons és un món molt atractiu per els infants i una gran font d'aprenentatge a nivell de llenguatge i vocabulari, de conceptes, situacions, normes, aprenentatges psicomotrius, etc. Pens que si aquest projecte agafa força i l'equip docent del centre l'impulsa amb ganes, pot ser una gran recurs per l'escolta i en poden treure moltes coses positives. Per altra banda, el fet de crear l'eines, de forma plàstica, per poder ensenyar i aprendre les cançons noves, etc., pens que és una idea molt ideal i util, ja que els infant quan poden visualitzar les coses les aprenen més facilment.

• Referent al pla del pati, pens que és un pla de millora que s'haurien de plantejar molts de centres en moltes ocasions, ja que el pati, és un dels entorns i ambients o sorgeixen el gran nombre d'aprenentatges i relacions entre els infants de forma més natural, ja que el joc és més lliure i voluntari, i per tant, tot el que pot sorgir d'aquest fet, sol ser molt important. Els racons que és volen organitzar dins el pati, podriem dir que no són els racons o les zones més comunes que hi trobam a un pati, ja que semblen més racons d'una aula o d'un racó d'experimentació. Però el fet de voler-los col·locar a un pati, pot fer que aquests racons agafin un altre caire molt diferent que el que tenen dins un entorn tancat. El fet de voler posar un racó d'intimitat a l'aire lliure, la relaxació i la intimitat que és pot crear pot ser molt significativa, per que les sensacions i els sentiments que poden sorgir són molt diferents. El tema dels tubs, també pot ser molt interessant, ja que amb el material que poden experimentar amb els tubs, sempre serà material més natural que el que trobam dins una aula, i el podran agafar i cercar dins el seu entorn natural. Referent als altres racons, rocodrom, teatre i pissara, pens que són zones on els infants poden treure molts habilitats psicomotrius acompanyades de l'aire lliure, que tak vegada dins una aula i sessió de psicomoitricitat tancada no poden.

• El pla de millora dels laboratoris, pens que pot ser una bona font d'aprenentatge, ja que s'està potenciant la manipulació i l'experimentació, així com la contrucció en els més petits. Això durà als infants a avaços motrius i cognitius que els donaran aprenentatges nous.

• El projecte dels sentits, m'ha fet reflexionar sobre el perque un centre no te cap projecte, ni en ment, ni en marxa... Pens que és molt important que un centre educatiu tingu projectes en marxa, ja que són la base de tot aprenentatge i ensenyança.El fet de voler fer un projecte sobre els sentits pens que és una gran idea, ja que són la base de qualsevol aprenentatge. El infants, sobretot els més petits, comencen a aprendre a través dels sentits, tot passa sobretot per les mans (el tacte) i la boca (el gust). Pens que aquest projecte és un gran base per poder tirar-ne més endavant, és a dir, per poder dur aquesta feina més enllà d'aquest projecte i motivar i animar al centre a que en duguin és a la pràctica.

Referent al meu pla de millora, primer de tot, dir que el fet d'haver de cercar un marc teoric sobre tot el que és un pla de millora, unes bones pràctiques, un canvi, una innovació, etc., i la relació que hi pot haver entre tots aquests termes, m'ha ajudat a poder centrar la meva idea i la del grup, i poder definir més quina feina havien de fer. 


A més, m'està ajudant a recordar experiències i  i pràctiques educatives de quan jo vaig fer les pràctiques, que tal vegada no tenia oblidades, però que tenia guardades sense utilitzar, i que ara les torn tenir presents per posar-les en marxa en les meves pròximes pràctiques.


Per afegir a tot això, pens que he de recalcar, el fet de que no només m'està ajudant a recuperar i compartir aquestes pràctiques, sino que m'ha donat l'oportunitat de poder conèixer -ne de noves, ja sigui recercant per diverses fonts bibliogràfiques o via Internet, o per les exposicions i les feines que estan realitzant ara les meves companyes.  


Per seguir, amb la tasca d'haver de comparar i "analitzar" aquests plans de millora i bones pràctiques, m'estic adonant de que moltes vegades, la base és la mateixa, és a dir, voler aconseguir un canvi a millor. Això implica tenir un objectiu, és a dir, tots els plans de millora o bones pràctiques tenen objectius els quals moltes vegades van relacionats entre ells.


Com he dit abans, el fet de compartir les meves pràctiques amb la resta del grup, fa enriquir les meves idees i donar-li més sentit i forma, ja que amb l'ajuda i les idees de les altres membres del grup, es poden complementar i perfeccionar per tal de que siguin més profitoses i en serveixin a totes.


Per anar acabant, el tema de l'avaluació, el trob molt interessant, ja que és el moment on ens adonem de on hem fallat o hem aconseguit el que preteniem, i per tant, és on podem saber si la nostra feina té un sentit o no està aconseguint els fruits que pretenem.

Plans de Millora

Per si és de l'interès d'algú aquí deix alguns enllaços més a diferents Plans de Millora que he anat trobant:

http://www.slideshare.net/carlesmas/power-point-treball-pla-de-millora

http://www.slideshare.net/rebe2ka/c-e-i-p-c-o-l-o-r-s

5é Dossier: Continuam cercant Plans de Millora


1. Revisa el teu contracte d'aprenentatge per tal de reflexionar sobre el teu procés d'aprenentatge a l'escoleta. Canviaries algunes coses? Reflexiona-ho al teu blog.


Un cop rellegit el meu contracte d'aprenentatge, per ara no canviaria res del que hi vaig escriure en el seu moment, ja que enguany no faig pràctiques per el tema de les convalidacions, i per tant, no he pogut veure, ni posar en marxa cap de les mancances a les que vaig fer referència, però esper poder-ho fer l'any que ve al segon pràcticum.


2. Continua la recerca de plans de millora de l'etapa 0-3 i fes una proposta sobre com dur a terme un anàlisi dels mateixos.


http://www.slideshare.net/enriccalvet/angls-a-leducaci-infantil-quan-com-qui
He trobat aquest projecte de millora d'un centre, on volen millorar el tema de l'ensenyança de la llengua anglesa en l'etapa de infantil. 


Pens que una bona manera de analitzar aquest projecte, és primer de tot veure la resposta de les famílies sobre ell, que en pensen, com hi col·laboren, quina visió i tenen, etc., i després veure com s'hi van adaptant els infants a aquest nou context, si el hi costa entrar-hi o no, si els motiva i els crida l'atenció, si les pràctiques que utilitzam per poder oferir aquest ensenyament són adequades i productives, o esteim ensenyant anglès per que ens toca sense cap finalitat més.


http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora
Aquí un altre projecte de millora. Aquest es sobre el traspàs de l'etapa 0-3 a l'etapa 3-6. 


Supos que una bona forma de fer una anàlisi sobre aquest projecte un cop posat en marxa, és veure si de veres, els infants al canviar de cicle, els resultat en el que passen els és d'ajuda i, per tant, l'integració i l'adaptació al cicle superior és positiva i agradable, a més de còmoda i fàcil.


A més d'això, un altre tema a analitzar, és la forma en que ho posa en marxa cada mestre, i les estratègis i pràctiques que utilitza, ja que totes poden ser utlis i interessants per a tots/es.

Pens que el fet de voler analitzar un pla de millora o crear-ne a un de nou, ens duu a no caure en la improvització de qualsevol ensenyament sense significat ni sentit.

4t Dossier: Plans de Millora


Feis una recerca en xarxa de Plans de Millora de l'etapa 0-3; penjau l'enllaç al blog amb una petita ressenya.


http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=10&inst_id=335694
He trobat aquesta plana, que és d'un centre de Banyoles, on han creat un espai per a pares i mares de infants de 0 a 3 anys, on poden intercanviar experiències, dubtes, etc., per poder millorar i creixer com a família.


http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/intercan.htm
Aquesta pàgina, hi podem trobar tot d'experiències i activitats realitzades per diferents escoletes de Catalunya, les quals els hi  han donat bon resultat, o han estat pràctiques productives i molt educatives.

Dossier Pascua

• Fes una entrada al blog, en forma de relat, reflexionant sobre les preguntes que has respost individualment avui al seminari.

Aprenen a beure sols

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/beure.htm

A l’aula d’un centre d’educació infantil, quan els infants volien aigua, havien d’esperar a l’hora de berenar per tal de que la mestra els hi repartís aigua a tots. La mestra es va adonar de que això no era molt productiu ja que els nens i nenes no demanaven aigua durant el dia ja que estaien acostumats que només bevien aigua en el moment del berenar o no la demanaven per vergonya. Així que la mestra va reflexionar sobre el tema i va decidir parlar amb altres mestres sobre el tema. Al final varem pensar en fer un canvi, i posar a nivell dels infants l'aigua amb els tassons i les gerres per tal de facilitar-los l'autonomia en aquest aspecte. Els infants han anat agafant autonomia i independència en l'hàbit de beure aigua.

Aquesta experiència ha estat realitzada en infants de 2 - 3 anys. Pens que és molt important que des de petits se'ls ofereixi aquesta autonomia en els hàbits més bàsics, com per exemple el de beure aigua.

Pens que els objectius d'aquesta pràctica han estat aconseguits i que ha més han estat molt adients als nens i nenes d'aquesta aula, ja que com he dit abans, quan abans els hi donem independència, abans seràn més autònoms en els seus aprenentatges i més capaços es veuran ells d'aconseguir noves fites.

Per el que reflexe la pràctica esmentada, la mestra es veu satisfeta per la feina feta i l'èxit aconseguit, ja que ha fet que els infant no nomñes beguin aigua per necessitat, sinó per plaer de abocar-se l'aigua els sols, gaudir d'aquesta aigua i ser capaç de tornar a estorjar el tassó utilitzat.

Pens que és una pràctica que es podria posar en marxa durant el preríode de pràctiques d'una futura mestra al centre en el que es troba, i no només en període de pràctiques, sinó que les mestres més professionals i amb més experiència, també podrien optar a fer aquesta reflexió sobre aquesta aprenentatge, ja que ha estat un hàbit que ha passat d'estar programat a un moment donat durant la rutina del dia, a ser un recurs bàsic al que podem accedir els infants en el moment que necessitin o més convenguin. 

• Cerca tres exemples nous de bones practiques, que no surtin al llistat que vos hem facilitat, explica’ls al blog, enllaçant el lloc on l’has trobat i argumenta el perquè de la teva tria.

Els Contes

http://blocs.xtec.cat/einfantil/category/explicar-contes/

Els contes són una bona eina per poder oferir unes bones pràctiques. De cara als infants, els hi proporcionen una bona funció lúdica, a més, d'una bona cultura, i de un espai on poden adquirir molts de coneixements i aprenentatges ja seiguin de caire emocional, psicològic, social o físic.

He elegit aquesta pràctica ja que el tema dels contes és una branca que m'agrada molt, de fet m'agraden molt els contes, no nomñes llegir-los per els infants sinó per jo mateixa, i estic d'acord amb la reflexió que es fa a n'aquest blog que he trobat sobre bones pràctiques referent a aquesta gran eina, Els Contes.

A més, podem anar trobant, dins el blog, diferents formes de treballar els contes.

La Terra

http://www.xtec.cat/~ccols/elements/terra/terra.htm

Amb la Terra, l'infant pot descobrir, experimentar, crear, i construir mils de coneixements que per a ells són importantíssim i bàsica per el seu aprenentatge. A més un recurs molt acssessible i amb el qual, els nens i nenes conviuen cada dia.

Ha remarcat aquesta pràctica, ja que pens que moltes vegades, per pors o facilitats, no deixam el ventall tan ample com hauria de ser als infants, per tal de que puguin relacionar-se i tenir contacte amb els més bàsic del món que els envolta, la natura, i dins ella, la terra. És un element que els crida molt l'atenció i del qual poden treure moltes experiències educatives. Estic molt d'acord amb la reflexió i l'idea educativa que vol transmetre aquesta pràctica, pens que la facilitat de poder treballar aquest recurs hauria de ser més bàsica en molts de centres o millor dit, dins l'àmbit educatiu.

Fer d'observadors de l'ambient

http://www.xtec.cat/~ccols/creativitat/observar/observar.htm

Fer d'obersadors de l'ambient implica poder coneixer i anañitzar l'entorn que ens envolta. És a dir, partint del caire físic per exemple d'un centre o d'una aula, de com està compost, que hi trobam, al punt de que ens transmet i ens dóna tota aquesta envoltura. El fet de poder crear i dissenyat un bon ambient, ajudarà a adquirir una valors, emocions, sensacions que faran que l'experiència educativa sigui més profitosa i positiva.

He triat aquesta pràctica, ja que pens que la base per poder tirar endavant altres pràctiques o experiències educatives, és un bon entorn, un bon ambient, el qual motivi a estar dins ell, i acollesqui a les persones que es trobin en ell. A més, un bon ambient, ben cuidat, respectat, fet i dissenyat amb cura i intenció, pot trasmetre una quantitat immènsa de coneixements i aprenentatges que estimulin als infants.

• Mirar els blogs dels vostres companys i fes-hi una entrada a tres blogs diferents.

Aquí deix-ho tres blocs de tres companyes on també poden trobar bones pràctiques.

http://www.diaridinfantil.blogspot.com.es/

http://beatrizcerdamartin.blogspot.com.es/

http://pensamentsenespiral.blogspot.com.es/

3er Dossier: Bones pràctiques


Bones pràctiques 0-3 anys


Fem un collage

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/martocollage.htm

En aquesta escoleta han anat recollint rams de flors de les floristeries del costat que ja es feien mal bé, fulles d'arbres i plantes, pells de fruites i verdures, etc. i els han anat penjant a un reixat que han col·locat al passadís de l'escola per que es vagi eixugant.

Llavors, amb tot aquest material dissenyaran les tapes dels dossier de cada infant de final de curs.

El que han anat fent ha estat deixar que tot el material es seques, i després cada infant amb l'ajuda de la mestra anar enganxanr a una cartolina le fulles, flors, etc. que més els hi ha agradat amb cola blanca i han dissenyat la seva portada.

He triat aquest pràctica ja que m'ha cridat l'atenció del material utilitzat, ja que pens que de cada vegada més deixam de banda els material naturals i ens regim per els materials que ens ofereixen les grans empreses i els materials més comercials. A més podem observar la col·laboració d'una entitat externa al centre, que són les floristeries del costat, pens que es una feina molt maca el fet de que l'escola comti amb l'ajuda d'aquestes empreses i que les floristeries tenguin una forma de participar amb els infants. A més, d'aquesta manera és un material que d'alguna forma es recicla i reutilitza.

Pens que és una activitat molt creativa i original, que permet als infants personalitzar al seu gust un "estri", que d'alguna forma és el mateix per a cada nin/a, però que a l'hora no és igual, ja que cada dossier té l'essència i les característiques de cada infant.

Mòbils i murals amb materials a l’abast

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/lolanglada/mobils/mobils.htm

En aquest centre, els pares i mares dels infants, a principi de curs, es dedicaren a decorar i personalitzar l'escoleta amb mòbils i murals fets amb materials naturals i els que teniem més a mà.

El que faren fer va ser un parell de mòbils que penjaren per tot el centre de diferents materials: fulles, flors, pedretes de vidre de colors, branques, etc., només havent de comprar un tub de silicona per poder enganxar tot el material.

A més, utilitzant el tauló d'anuncis del passadís, feren un mural amb tot de material semblant o igual que l'anterior, material natural, papers i cartolines de diferents colors, textures i formes, etc.

Aquesta pràctica le escollida ja que, com l'anterior es treballa molt amb materials naturals i fàcils d'aconseguir que són dels que tenim cada dia a casa, i a més, pens que és molt important poder donar aquesta importància a aquests materials ja que avui en dia, els infants estan envoltats de plàstic i altres materials més comercials que acaben per no aportar cap coneixement ni sensació.

A més, la iniciativa i la col·laboració dels pares i mares amb el centre le trobada molt interessant, ja que seria la forma ideal de participació de les famílies en totes les escoletes, i per mala sort, no tots els centres poden comptar amb aquesta activitats faniliar dins els seus projectes.

La Llum

http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm

Aquesta pràctica ens explica la importància de treballar la Llum i en contrast, l'ombra. Són dos elements del dia a dia, que no els tenim en compte i que poden ser una gran font d'aprenentatges i descobertes.

He elegit aquesta pràctica ja que estic d'acord amb la reflexió que fa, és a dir, que a vegades tenim elements bàsics al nostre abast i que poden ser una font de coneixement molt gran i important i no els tenim amb compte. 

Quan jo vaig fer les meves pràctiques vaig fer una activitat relacionada amb la llum, i és vera que als infants el va cridar molt l'atenció el fet de jugar amb aquest element i dels diferents colors que tenia.

DAFO: Aula

FORTALESES

OPORTUNITATS

-       Grau de motivació. -       Grau d’autonomia assolida. -       Anàlisi i valoració de la metodologia emprada. -       Diversificació d’activitats segons les necessitats. -       Connexió dels continguts amb la realitat. -       Gestió de les emocions a l’aula. -       Expressió de vivències, sentiments. -       Implicació en la resolució de conflictes a l’aula. -       Impuls de projectes de millora o innovacions. -       Potenciació del treball en equip del professorat. -       Plantejament transversal de les competències bàsiques. -       Elaboració d’adaptacions curriculars. -       Tutoria individualitzada: orientació. -       Tutoria de grup: informació, intercanvi de punts de vista, presa de decisions.

-       Predisposició de les famílies. -       Lluminositat i claror de l’aula.

DAFO: Centre

FORTALESES

OPORTUNITATS

-       Comprensió oral bàsica -       Anàlisis i valoració de la metodologia empleada. -       Connexió dels continguts amb la realitat. -       Gestió de les emocions a l’aula. -       Implicació en la resolució dels conflictes a l’aula -       Traspàs eficient de la informació. -       Professorat i altres tasques: especialista d’educació especial, personal del departament de psicopedagogia... -       Definició i bona difució de normes clares. -       Plantetjament transversal de les competències bàsiques. -       Seqüenciació de continguts i procediments seleccionats per assolir els objectius curriculars. -       Elaboració d’adaptacions curriculars. -       L’assignació de coordinacions de nivell. -       Tutoria individualitzada: orientació.

-       Predisposició de les famílies.

2on Dossier: Seguim omplint la motxilla;

Un dia a una aula d’Educació Infantil

CONCEPTE D’INFANT

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.

Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entents.

•  Un infant és una personeta petita que vol descobrir l'entorn que l'envolta i les seves curiositats, on ho fa a través del joc i, on el seu aprenentatge va augmentant en funció daquesta descoberta.
• Un infant és un petit aventurer, el qual cerca experiències i situacions noves per poder creixer, i a més, cercar i necessita dels seus iguals i de l'adult per poder-les compartir.
• Un infant és com una esponja, capaç d'absorvir tot coneixement nou a ell, i flexible a l'hora de adaptar-se a noves situacions.
• Un infant és imaginatiu, on la fantasia regna la major part del seu joc i del seu temps.
• Un infant és tan gran i important com un adult, és a dir, té drets.

1er Dossier: Primeres impressions a la motxilla

COM SÓN ELS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL?

A NIVELL INDIVIDUAL

Dibuixa com era el centre on vas fer les pràctiques

 Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?

Pens que el que el diferencia d’un centre de 3-6 anys per començar és el tamany del centre, és més petit que el que sol ser un centre de segon cicle. A més, la decoració també és més diferent, suposa que per que els infants que es troben són més bebès per dir-ho d’alguna forma. A més el mobiliari que hi trobam és bastant diferent que els de segon cicle, ja que com he dit abans els infants són més petits en tots els sentits, i per tant aquest s’adequa a ells i les seves necessitats, a més que hi ha algun mobiliari que a l’escola 3-6 no hi es, com ara els canviadors, les amaques, les cunes, etc.

El pati era molt més petit, i amb poc objectes naturals.

Tot esteia distribuït de tal manera que les mestres no els hi costes esforç arribar-hi o anar-ho a cercar per tal de no deixar els infants sols.

CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL

Què canvia del centre “ideal”? Estableix semblances i diferències

Suposo que el que canvia del centre ideal és tal vegada el tamany del centre, que era petit, és a dir, complia evidentment la normativa, però de totes formes l’espai era reduït per el nombre de nins que hi havia.

A més, pens que un centre ideal, al pati has de poder contacte amb la natura, i a n’aquest era molt pobre aquest contacte.

En quant a semblança, pens que acollidor ho era així que pens que amb això se sembla al centre ideal.

A més, encara que hi hagués moltes coses a mà de les mestres, pens que així i tot hi havia coses que no hi esteien que eren bastant importants, per tant, pens que a un centre ideal hi ha de poder estar sense que la mestra hagi de sortir de l’aula a cercar-les per poder comptar amb elles.

1er Dossier: Primeres impressions a la motxilla

LES MEVES PORS

En aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les pors, dubtes, inquietuds... que teniu en relació a la professió docent:

a) Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix.

•         Prefereixes algun grup d’edat en concret, o et veus amb coratge de afrontar qualsevol etapa?
•        Podries fer una reunió de pares tu sola?
•        Estàs disposta a fer feina amb altres mestres damunt diferents projectes?
•        Si tens un conflicte amb una companya com el resols?
•        Si tens un conflicte amb una família com actues?
•        Et veus capaç de fer feina tu sola a una aula?
•        Si dos infants es barallen com reacciones?
•        Et veuries capaç de dur una aula amb infants amb NEE?
•        Estàs disposta a fer projectes en els que participessin les famílies?
•        Estaries disposta a participar en projectes del centre amb col·laboració amb altres entitats?

b)    Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

•       Si tens un conflicte amb una companya, com el resols?

Pens que a través del diàleg tot es pot aclarir, hi ha la dit que diu que parlant la gent s’entén. Si hi ha un entrebanc entre una companya i jo pens que les coses s’han de parlar i mirar de cercar punt en comú on estiguem d’acord les dues i poder fer feina amb aquests.

•        Et veuries capaç de dur una aula amb infants amb NEE?

Pens que si, a les pràctiques vaig estar a l’aula on hi havia dos infants amb Nee. De totes formes crec que al principi m’ho agafaria amb respecte, és a dir, no és que tingués por a la situació, però suposo que fins que no et fas amb ella i la desconeixes vas amb peus de plom per intentar fer bé les coses.

•        Si tens un conflicte amb una família, com actues?

Per començar pens que tot sempre s’ha de fer, actuar i parlar des del respecte, com la pregunta d’abans intentaria parlar amb la família per poder entre les dues parts arribar a punts en comú, i si la cosa es compliques, suposo que podria recórrer a cercar una persona que fes de mediadora com ara la coordinadora o la directora del centre per tal de que fes de mediadora entre les dues parts, i tal vegada jo no veurem tan sola, encara que de bones a primeres, ho intentaria resoldre jo a través del diàleg i l’escolta cap a la família.

c) Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

Per resoldre les altres preguntes suposo que la solució seria saber adaptar-me a la situació que hem trobes i aprendre d’ella. D’aquesta forma com a mestra podria agafar més confiança amb tots aquests punts i enfrontar-los amb més seguretat i confiança.

1er Dossier: Primeres impressions a la motxilla

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:

1.     Organitzar situacions d’aprenentatge

2.     Gestionar la progressió dels aprenentatges

3.     Elaborar dispositius de diferenciació

4.     Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

5.     Treballar en equip

6.     Participar en la gestió de l’escola

7.     Informar i implicar als pares

8.     Emprar les tecnologies de la informació

9.     Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

10. Organitzar la pròpia formació continua

1.     Organitzar situacions d’aprenentatge

• Comportaments positius: Treballar a través de projectes de investigació sorgits de les necessitats dels infants / Conèixer els continguts i els objectius de l’etapa en que s’està treballant.
• Comportaments negatius: Considerar l’error com una falta i no com un aprenentatge o font d’aquest / No tenir en compte les necessitats d’aprenentatge dels infants.

2.     Gestionar la progressió dels aprenentatges

•  Comportaments positius: Fer front a les situacions – problema al nivell dels infants per tal de que les puguin assolir / Posar en pràctica les teories adquirides amb activitats adequades i profitoses.
• Comportaments negatius: Prendre l’avaluació com a eina innecessària /  Deixar passar els problemes per tal de que així no interfereixin a l’aula.

3.     Elaborar dispositius de diferenciació.

• Comportaments positius: Utilitzar mètodes de recolzament per afavorir la integració de tots els alumnes / Fer arribar la feina fet a l’aula a un espai més ampli com a la resta de centre o altres àmbits.
•   Comportaments negatius: No acceptar la heterogeneïtat de les aules de avui en dia / No afavorir el treball i l’ajuda entre els mateixos infants.

4.     Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

• Comportaments positius: Tenir el compte els projectes personals de cada alumne / Oferir activitats al gust de tots.
• Comportaments negatius: Dirigir les activitats al 100% i no deixar flexibilitat en la forma de realitzar-les / No considerar les idees o decisions dels alumnes del centre als consells de l’escola o el centre.

5.     Treballar en equip

• Comportaments positius: Afavorir projectes de treball que impliquin el treball conjunt i la pressa de decisions conjunta / Fer front en grup els possibles entrebancs o problemes que puguin sorgir.
•  Comportaments negatius: No donar opció al treball grupal, sempre fer feina individual / No forma o renovar l’equip pedagògic.

6.     Participar en la gestió de l’escola

• Comportaments positius: Elaborar i negociar un projecte per al centre amb tot l’equip / Administrar tots els recursos del centre (humans, espacials, material, etc.) per tal de que tots tinguin les mateixes oportunitat de utilitzar-ho i les mateixes ajudes.
• Comportaments negatius: No voler coordinar i relacionar el centre amb altres institucions (barri, activitats extraescolars, associació de pares, etc.) / No fer evolucionar la participació dels alumnes dins el centre.

7.     Informar i implicar als pares

• Comportaments positius: Comptar amb les idees i propostes de les famílies de cara al funcionaments i gestionament del centre / Fer reunions amb les famílies on siguin dirigides per els mestre de l’aula.
• Comportaments negatius: No implicar als pares en les activitats del centre / No fer reunions periòdiques amb les famílies.

8.     Emprar les tecnologies de la informació

• Comportaments positius: Introduir dispositius tecnològics a l’aula (ordenador, pissarra electrònica, TV, DVD, etc.) com a eines educatives / Considerar diferents programes informàtics adaptats a l’etapa en que ens trobam i a la feina que s’està treballant.
• Comportaments negatius: Negar-se a la utilització de les noves tecnologies / Deixar als infants davant les noves tecnologies al seu parer sense una preparació prèvia de l’activitat ni una observació durant aquesta.

9.     Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

• Comportaments positius: Desenvolupar actituds de solidaritat, ajuda, responsabilitat i justícia als infants / Fer plans per poder prevenir la violència dins l’escola i poder fer una integració de tots els membres de la forma més positiva.
• Comportaments negatius: Caràcter molt autoritari per part del mestre enfront als infants de l’aula / Deixar passar possibles bregues sense fer-hi cas per tal de no tenir més problemes.

10. Organitzar la pròpia formació continua

•  Comportaments positius: Tenir una formació continua i de reciclatge per part del professorat / Participar en la formació dels altres companys del centre.
• Comportaments negatius: No establir un projecte de formació comú entre tot el centre / No voler formar-se en les novetats educatives que van sorgint.