2on Dossier: Seguim omplint la motxilla;
Un dia a una aula d’Educació Infantil
UNA
JORNADA A L’ESCOLETA
Descriu
el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser
possible relacionat amb una aula 0-3).
El
record que jo tenc de com era una jornada a la meva aula de 1-2 anys, és que
gaire bé cada dia era la mateixa estructura en quant a l'horari i el tipus
d'activitats. Començavem el dematí amb el Bon dia, on miravem qui havia vengut
i qui no, cantavem les cançons de cada matí i presentavem la primera activitat
de dia.
Llavors
començavem l'activitat, i després berenavem. Un cop acabat el berenar feiem
canvis de bolques i rentada de mans, començavem la segona activitat, la qual
era una mica més moguda que la primera. Feiem experimentació, psicomotricitat,
etc.
Un
cop acabada la segona activitat sortiem al pati fins quasi hora de dinar. Un
cop acabat el pati, anavem a l'aula on tornavem fer canvis de bolquers i neteja
de mans i cares i preparavem per dinar. A vegades si entravem una mica prest
abans de preparar per dinar deixevem jugar de forma lliure al infants a l'aula.
Llavors
dinavem i una vegada acabat aquest moment, tornavem al moment de higiene i
canvi de bolquers i preparavem per anar a dormir.
Mentres
els nens dormien les mestre feien les avaluacions del dia, omplien les agendes
dels infants i preparaven les activitats i els materials necessaris per el dia
següent.
Un
cop aixecats els infants, es tornava a fer canvi de bolquers, i es deixava
jugar lliurement als infants dins l'aula, després berenaven els qui quedaven, i
després cap a casa.
I
per norma general, això era una jornada a la meva escoleta.
A
més, reflexiona sobre les preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
Els
infants, un dia típic, el que feien era, a més de poder satisfer les seves
necessitas bàsiques de higiene, menjar, son etc., a les hores marcades,
jugaven, experimentaven, tenien espais de relació i contacte amb els seus
iguals, compartien jocs i experiències, aprenenien, feien psicomotricitat,
realitzaven activitats diverses marcades per la mestra i d'altres sorgides de
forma espontània, etc.
2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
Ho
decideix el claustre, és a dir, tot el conjunt de mestres i personal docent del
centre, conjuntament amb la directiva del centre.
3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als
infants a aprendre?
Per
començar, crec que el que ajuda més a un infant a aprendre, és un estructura
flexible, amb limitacions i organització però flexible, és a dir, on hi hagi
cabuda per a les propostes esporàdiques que puguin anar sorgint de les
curiositats dels infants així com avança el seu aprenentatge i la forma de fer
que més els hi vagi bé a ells.
A més, una bona actitud per part de la
mestra que consider que és molt positiva es l'escolta, és el fet de saber
escoltar el que ens estan demanant els més petits i poder respondre'ls de la
millor manera per tal de satisfer aquella curiositat, dubte, situació,
necessitat o aprenentatge.
A part de tot això, també hem de tenir en
compte, que si ens deixam guiar per els que ens demanen els infants, és a dir,
per les curiositats i els interessos propis, i els hi responem amb els
ensenyaments de la forma més practica possible i paticipativa per a ells, on
ells siguin els protagonistes en tot moment d'aquella situació i aprenentatge,
sempre serà més enriquidor, profitòs, productiu i educatiu, que una ensenyança
dirigida de forma totalitaria per part de l'adult.
Per últim, crec que una mestra ha de ser
acollidora, i ha de tenir cabuda qualsevol infant en ella, independentment de
la situació o característiques dels més petits.
4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...?
Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan
sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
L'organització de les aules, les
ruties, horaris, espais, etc., estan tots organitzats per les mestres i l'equip
docent.
Quasi tot esteia organitzat per
la forma més estandard possible, els horaris tenien un començament a les 9h del
matí i acabaven hora de dinar. Les rutines sempre eren a la mateixa hora i al
mateix moment cada dia de la setmana, no variaven. Els espais si que esteien
més organizats segons les necessitats del grup classe que hi hagués en aquell
espai i en funció de les infraestructura que tingués l'espai. A més, hi havia espais
d'us polivalent, és a dir, que se anaven adequant segons les necessitats del
moment amb el material i el mobiliari necessari.
Els moments de començar i
acabar, els decidien les mestres, seguin l'hora establert per el centre.
Si durant la jornada sorgia un
entrebanc ja fos de caire amb una activitat, o un conflicte amb els infants,
normalment sempre el solucionava la mestra, fent reflexionar a les dues parts i
possant nom i paraules a la situació, però per regla general sempre ho acabava
fent l'adult.
5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a
aprendre?
La
forma més típica que utilitzaven els infants per interactuar entre ells,
era a través del joc, ja fos dins l'aula o en el pati sobretot.
En moltes tasques si que es podia veure una
col·laboració entre ells, sobretot duant el joc lliure i espontàni, o en les
gran activitats manipulatives, però eren intereaccions curtes i on els
components de les interaccions variaven molt i ràpidament.
Més que ajudar-se a aprendre, que pens que
clar que s'ajudaven a aprendre, intervenien uns amb els altres o es feien
aportacions de forma poc intencionada. Hem de pensar que eren infants petits de
1 a 2 anys, i per tant, el concepte de col·laborar amb els altres encara no
està molt definit, però es començamen a produir interaccions i col·laboracions
molt positives i educatives per a ells.
De cara més a fial de curs, que quasi tots ja tenien 2 anys i ja
eren més grans, si que es veia que ja es cercaven a proposit per anar a jugar i
ells triaven amb qui volien jugar. I les aportacions que es feien entre ells ja
tenien una finalitat més clara.
6. Com interactuen amb el mestre/a?
Les interaccions amb les mestres
per part dels infants eren molt positives. Els infants tenien molt clar qui era
el seu adult de referència dins aquell entrons, l'escoleta, i no tenien cap
inconvenient en atracar-se a ell.
Els infants acudien a la seva
stra per diversos motius, per jugar, per comunicar un conflicte o una necessitat,
per trobar un racó o moment de tranquilitat i atenció, per aportar una idea,
demanar alguna cosa, mostrar algun èxit aconseguit, etc.
Per part de la mestra sempre hi
havia resposta per a tots els infants i per a totes les seves demandes.
7. Com s’interectua amb les famílies?
La
interacció amb les famílies és diària, al començament de la jornada, així com
van arribant els infants amb els pares hi ha un moment de contacte amb aquests,
al igual que al moment de partida. En aquests moments es comenta com ha passat
el dia l'infant i els pares comenten les noves que han succeït.
A més la col·laboració de les famílies en
les activitats de l'escoleta era molt important, ja que en moltes ocassions
eren els qui proporcionaven el material per poder tirar endavant l'activitat
d'aquella setmana o d'aquella època segons el moment en que es trobassin.
També, s'han de tenir en compte, totes les
reunions de pares i mares que es feien al llarg del curs amb les
famílies tant a títol individual de cada una, com conjuntes a nivell
d'aula.
La relació amb els pares, o la forma de interactuar amb ells,
sempre era amb molt de respecte però demostrant confiança, on les famílies es
poguessin sentir agust en relació a la mestra i poguessin confiar amb
ella. A més, les relacions amb les famílies eren o sorgien de forma molt
natural, mai deixant de banda el caire professional, però el més normal i
natural possible, per tal de crear un ambient còmode i amable.
8.
L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix
un pla d’acollida pels mestres?
Per
als infants si que hi ha un plà d'acollida, el qual consisteix en que a
principi de curs o quan ha de començar un infant al centre, el que fan és
aconsellar que hi vagi una estoneta curta, al principi entre 15 i 30 minuts, i
després torni a ser recollit per la família, per tal de que l'ifant tingui
consciència de que tornaran a per ell. A més, també d'aquesta manera l'infant
es va adaptant de forma pausa i calmada a la nova situació, als nous companys,
entorn i sobretot, al nou adult.
A la
llarga, el temps d'estancia al cente, es va prollongant fins que l'infant
arribar a estar tota la jornada a l'escoleta sense cap problema.
A més d'aquesta pràctica, als infants que
comencen, tambe se'ls deixa portar un objecte de transició, el qual és un
objecte que l'infant hi té molt d'afecte i el porta de casa, i li dòna
seguretat de veure que no està sol i té alguna cosa del seu entron habitual que
l'acompanya.
De cara als mestres, no record que hi hagués
un plà d'acollida, i si l'havia no el coneguerem. Però com a practicants, si
que ens anaren introduint dins les tasques de l'aula i dins l'evolució de les
activitats de l'aula, de forma pausa i de menys a més, és a dir, primer ens
feren estar com a observadores per poder veure com anava tot i com era el
funcionament del grup, i donar una mà en el que ens demanessin i calgués, i
llavors, poc a poc, ens varen donar més tasca i responsabilitat dins el grup
fins el punt de dirigir nosaltres el transcurs de la jornada de cada dia.
